Cap. 4 #nohasefaltadesirmas

Claro que sí guapis, obviament teníem que escriure sobre el que va passar al Vendrell. Una diada castellera acompanyats de dues grans colles com els Nens i la Jove de Tarragona.

Un lloc adient per fer el pas endavant en aquesta temporada,  marcada en vermell i on comença tot realment. Però anem desfent la diada, castell a castell, al estil “Simeone”.

Primera ronda, descarreguem la segona torre de set (per variar el lèxic) del any. Execució plàcida fruit de tota la feina d’assaig on el descarreguem amb assiduitat. Treball aquest any, ja començat l’any anterior, per alleugerir l’estructura per veure que ens depara el futur (treball al cub, bàsicament). Fer ressenya del dos de set que vam descarregar l’any anterior, de forma abrupta i pels péls. Una molt bona forma de calmar nervis, plantejar-nos i asumir el primer repte de la diada, el tres de vuit.

I allà som, quadrant el nostre primer castell de gamma de vuit del 2018, al Vendrell, el primer cap de setmana de maig. Estem així un cop descarregat dos vegades al assaig en sengles divendres, en una feina d’equip d’èlit. La nostra confiança i treball en el tres es nota a la carregada i descarregada del castell, amb el nerviosisme típic de ser l’estrena de la temporada però amb l’experiència del bagatge d’haver-lo assolit els últims anys. Fem al.leta i l’incorporem a les estadístiques, té pinta de ser el primer de molts i convertir-se en el castell de sortida i de confiança quan ens enfrontem amb fites superiors i perque no, la base d’altres estructures.

I un cop fet el tres i desfermar l’alegria a la colla, arriba la tercera ronda i descarreguem un altre cinc de set.  Aquest any, la feina amb el cinc està sent intensa, a cada assaig i a cada diada, picant pedra per somiar, agafant mides i noves formes de tancar la pinya per acostumar-nos a ser més grans. Sense problemes i apamat (palabro que a cada entrada utilitzem) tanquem l’actuació a rondes i marxem del nostre lloc a plaça per reubicar-nos per realitzar l’altra gran noticia de la diada, l’espadat de sis.

Potser era el moment més esperat per cadascun dels nostres castellers, asumint la tasca realitzada des de gener, amb canvis a la part més sensible i menuda del pilar, coneixent la seva fragilitat i això sí, després de descarregar-ho vàries vegades al assaig i dotar-nos tots, de la més petita al més gran, de la confiança per portar-lo a plaça, allà hi érem, a punt de descarregar el primer pilar de sis del any i no era un pilar qualsevol, podríem dir que era un pilar de punt i seguit amb la nostra relació amb l’espadat.

#nohasefaltadesirmas

La millor forma de tancar una fantàstica diada, potser no serà la millor diada de la història en números “concurs” però la diada al Vendrell ha de ser l’actuació que sigui el punt extra de confiança en la feina realitzada i il.lusionar-nos amb una temporada que pot ser magnífica i la imatge parla per milions de paraules que poguès escriure.

Agafem-nos a la il.lusió, a l’alegria i la bona feina d’aquesta diada perque ens portarà allà on nosaltres volguem ser-hi. Som picapedres i sabem com hem arribat fins aquí.

C’est fini!

P.D.: Podeu llegir la crònica escoltant Alegria d’Antònia Font de fons.

 

 

Cap.3: Un Sant Jordi per seguir brotant

Hola a tutti!!

Després d’esperar i esperar al Pallol a Sant Jordi igual fem castells a la Rambla. I si, em vam fer.

La diada de Sant Jordi marcada per rondes a l’antiga, una diada ràpida de 35 minuts i això que nosaltres vam baixa revolucions i vam finalitzar les rondes de castells els últims. Una diada castellera que no et deixa gaudir gens dels castells que realitzen les altres colles de la ciutat i sovint t’enteres dels altres castells preguntant o mirant les xarxes socials.

Una diada, que noticia!!!, no ens va ploure i que tenia com a punt de mira rodar estructures ja realitzades i què buscaran alguna cosa més en futurs pròxim i llunyants. Allò d’anar contruint l’utopia “despacito”.

Un cop entrats a plaça (rambla) amb els sons de les nostres gralles, la espera fins que són les vuit del vespre. Si una cosa té el protocol tarragoní és això, estem: arbitro la hora!! per començar les diades. Són les vuit i el mòvil posa com a primer castell el tres de set. Fet amb tranquilitat i suficiència (shh! l’hem fet ja sencer net a assaig, però no ho digueu), va ser un exercici de treure nervis i una prova per fites més importants en un futur.

Foto: CCSant Pere i Sant Pau

Després de mirar la segona ronda de les altres colles, nosaltres encarem el segon repte del dia, el cinc de set. Una estructura que aquest any està agafant molta força a les diades i al assaig. Canvis en com el tanca en la pinya, proves lleugeres, .. es comença escriure el pròleg d’una història. De moment per Sant Jordi vam signar el tercer cinc de set de la temporada, un xic més lent, sobretot si el comparem amb el descarregat a Valls i que és una demostració del que fem al assaig, apamat i tranquil, fent hores de vol.

I per finalitzar les rondes, un dels bucs insignia de temporades passades, el quatre amb el pilar. Un pilar fort, una estructura del quatre i la nostra fragilitat en mantenir la quadratura, un castell ben executat per acabar una de les diades més ràpides de Sant Jordi.

Un cop descarregat el vano de cinc per tancar la paradeta, cadascú cap a casa seva que hi han que treballen i amb la sensació d’una diada per cumplimentar l’expedient i amb una celeritat que deixa un regust de no poder gaudir dels castells als principals actors de tot plegat, els castellers.

Un altre dia a l’oficina encara que ahir fós el millor Sant Jordi de la nostra verda història.

Bona nit!!

 

Cap. 1 Escalfant motors sota la pluja

Buongiorno principesas!!

Ja hi som un altra temporada més al peu del canó del casteller cooperativista i comencem fent entrada de la diada realitzada a Valls, no està pas malament iniciar season al quilòmetre zero del món casteller.

Fidels a la nostra tradició, diada amb pluja però amb pla B, el local de la Joves de Valls i sortint quarts. Una diada acompanyats dels amfitrions, dels minions ( recordant Antena 3) de Terrassa i els nois de la Torre.

Després d’un pilar d’inici de diada, el nostre primer castell de l’any va ser un cinc de set. Estructura descarregada amb rapidesa, amb boníssima execució, fruit de la feina des del primer dia d’assaig. Podriem estar davant de la primera sol.licitud al Vaticà d’una catedral al barri. Només l’assiduitat d’aquest castell a diades i la feina fosca del patí ens podrà dirigir a aquesta fita, ara mateix una mica utòpica però ja sabem que les utopies, s’acaben convertint en objectius i els objectius en realitats. Piano, piano.

A segona ronda, un dels comodins en qualsevol diada i insígnies de la colla, el tres de set amb agulla. L’any passat va ser d’aquells fixes en les nostres diades, executat amb tranquilitat i sense cap patiment, descarreguem el primer de l’any. Ja tenim dos gamma alta de set al sarró.

I de postre, descarreguem el quatre amb el pilar que dirien a Valls. Aquell clàssic que al assaig no es quadra el quatre ni de broma, arriba l’actuació i de bones a primeres es descarrega de forma ràpida i afamada. Una altra estructura que podria ser alguna cosa més i com el cinc, només la feina d’assaig. El quatre amb l’agulla va ser un castell molt repetit l’any passat i la perspectiva és que aquesta temporada continuarà passejant-se per les places.

Inici de temporada, temps de somiar però amb els peus a terra, per arribar al cim abans cal passar pels camps base.

Com tothom estem escalfant motors i per avui, ja hem escrit unes quantes paraules.

Au revoir!

Any de consolidació

Per una vegada, serem seriosos i realitzarem una lectura de la temporada que acabem de finalitzar. Com a preàmbul, diumenge vam tancar temporada amb el dos de set, el tres amb el pilar i el quatre amb agulla més sumant un altre pilar de sis. Unes estructures, les més repetides durant aquesta temporada, la més contundent demostració d’haver superat amb escreix el nivell del “set-i-mig”.

Sabadell com a punt d’inflexió

El principi de la temporada s’inicia amb la ferma voluntat de que els castells de la gamma alta de set siguin presents en totes les actuacions. El dos de set i el pilar de sis, apareixen en aquest tram de temporada, a El Vendrell i Porrera i sempre acompanyats de castells amb el pilar i el cinc de set. I arribem, a més de 100 km de Tarragona, Sabadell i a segona ronda, la aplicació diu: TRES DE VUIT. Era evident que ja era un cartutx a la recàmera de la colla i el vam descarregar. Hem descarregat tots els nostres intents sobre el pare dels castells. Sabadell enceta el caseller de castells de vuit que ens porta a descarregar la primera clàssica de vuit per Sant Joan, descarregar el nostre primer castell de vuit al barri, amb el camí lliure per altres fites i poder asolir els deures pendents que vam aprovar l’any 2016.

 

Les pedres al camí, no plou sempre a gust de tothom 

Si alguna cosa ha marcat la nostra temporada són les actuacions suspeses, sobretot en un tram de la temporada per acabar de les obligacions castelleres i somiar en castells superiors. Amb una inèrcia consolidada pels castells de vuit, la normalitat de descarregar el dos i el pilar de sis, ens encaminàven cap a El Catllar, com diada on juntar-ho tot i fer la millor diada de la nostra història, juntar la clàssica amb el treballat pilar de set amb folre. Tots sabeu com va acabar la cosa, ens van trobar una diada suspesa abans d’hora i amb regust de no poder donar-ho tot a una gran plaça castellera. Només vam poder oferir l’entrega i el respecte a El Catllar estan tots a plaça alhora que tocava ser-hi.

Aquest revés deuria ser remediat a una gran diada a la Plaça de les Cols, mateixos objectius i un mes més de treball, després d’una diada a La Fatarella, on vam fer dos castells simultàniament. Però malauradament, ens trobem un Sant Magí suspès per la estupidesa humana, res més a dir i seguim sense poder fer allò que des de Juliol tenim preparat: clàssica de vuit i pilar de set. Dos diades suspeses i l’ansietat per descarregar tota la feina feta.

Setembre, comença amb l’objectiu de descarregar com a mínim un castell de vuit a cada diada i arriba una altra diada suspesa, La Pobla de Montornès. Una diada marcada per fer-hi clàssica de vuit i suspesa per quatre gotes caigudes una hora abans, inexplicable! Per sort, ens podiem treure el cúmul de mala llet acumulada per no poder folrar-nos ben aviat.

Arriba el pilar de set amb folre

Dos dies després de la desfeta de La Pobla, arribàvem amb la necessitat imperiosa de descarregar allò que estava a la motxil.la setmanes i mesos abans. Aquesta ansietat, aquesta obligació segur ens va penalitzar amb un quatre de vuit al límit i un pilar de set amb folre que només va quedar carregat. Ens trobem amb la feina a mitges i amb el mal gust de boca del pilar de set.

L’orgull de la colla i el calendari ens porten a Vilafranca al costat de “la més castellera”, on per fí, ens trobem amb un pilar de set amb folre com una roca i on acabem els deures pendents i ens presentem a Santa Tecla a tope i amb la possibilitat d’alguna cosa més. Al final, Santa Tecla certifica una altra clàssica de vuit i un altre pilar de set amb folre (amb el recolzament de Jove i Xiquets, una mostra de respecte vers la nostra trajectòria), éssent la millor diada de la història castellera. Després de la festa de la patrona, ens hem anat desinflant, senyal inequívoc que la temporada arriba a la seva fí.

Els reptes de futur 

La idiosincràcia de la colla en aquests últims anys ha sigut de creíxer pausadament amb un mètode de treball, al principi inclús criticat, de portar a plaça allò que es descarrega al patí d’assaig. Aquest metode ens ha permet ser una colla segura i consolidar-nos al món casteller i als castells de vuit. Aquesta mateixa cultura de treball, ens ha portar no anar més enllà aquest any, de la clàssica i el pilar folrat.

Tots sabem que hi ha molta feina feta al dos folrat, que ens hem conegut aquest any i que hi ha molta experiència acumulada al pati d’assaig que ha de servir per poder-lo portar l’any vinent, hi han moltes hores de vol de la torre folrada. Comencem a veure cosetes al patí d’assaig amb grans castells de la gamma alta de vuit i que juguem a ser grans amb el tres de nou amb folre, utòpies hores d’ara en algún cas i ens altres ens queda fer molta de la feina que, per exemple, ja hem fet amb el dos.

El dos mil disset ha sigut un any de consolidació: consolidació dels castells de vuit i consolidació al local del treball continu de folre, mai havíem passat tota una temporada treballant cada setmana els folres. Ara toca descansar i començar a treballar l’any vinent amb les bases consolidades d’aquest any però sabent que només depèn de tots nosaltres seguir creixent pausadament (com sempre) al patí d’assaig.

Acaba l’any i ens tornem a tancar als ciments de la primera!!

CCC: Castells, carpantes i cartrons de bingo.

Hola Guapis!!

Us fem cinc cèntims de la diada realitzada a Vila-seca amb els nostres fillols, els Xiquets de Vila-seca.

Actuem a la plaça de l’Esglèsia, lloc habitual de la diada i comencem més tard de les dotze per no molestar al mossèn i les parroquianes i en un emplaçament diferent de la plaça. Ave Maria puríssima!! Diada post Santa Tecla i això vol dir anem de baixada de temporada.

A primera ronda executem el dos de set. La torre, amb l’alineació treballada per al posar-la amb un folre. Quinze descarregats in this season ( més totes les vegades que s’haurà descarregat, puff!!), la bèstia negra totalment domesticada. Tranquil, serè, apamat no hi ha més adjectius per aquesta estructura.

A continuació, descarreguem el quatre amb l’agulla. Un altre clàssic d’aquest any, amb mirades posades també a pujar-lo un pis. Ben realitzat, sense patir però com sempre hem dit, no serà el mateix i hi ha molta feina per envestir un pis més, des de dalt fins a la pinya. Un gran repte, se’ns dubte però aquí està la feina i els extra-points per l’any vinent.

A tercera ronda, tanquem diada amb el tres amb el pilar. Domini dels castells de set amb l’agulla i de la gamma “set i mig”, uns castells que hem estat fent a totes les diades de la temporada, on han desaparescut els castells bàsics de set. Un petit pas endavant, el des del primer dia anant descarregant “set i mitjos” i amb el camí del 2017, fer castells de vuit, des d’aquell tres de vuit a Sabadell. Aquest castell s’ha descarregat girant el pilar de cinc, a volta i volta de la plaça.

Foto: Fede Arias (Mr. confirmeu a l’app)

Per tancar diada, descarreguem un altre pilar de sis. Mai valorarem prou el poder fer l’espadat de sis com si fos una màquina de xurros, de tota la feina que hi ha al darrera de tots. Podrien fer del nostre pilar patrimoni immaterial del món casteller.

I després de la diada…. fato. Bravo pels nostres fillols quina post diada que ens van muntar, mentre al Vendrell feien castells sense folre, naltrus al fato i treient els carpantes picapedres que tenim dins, valents tots aquells que vau arribar als natxos. Que ens agrada jalar gratis!! I amb la panxa plena, a jugar al bingo, ludopatia castellera.

Només resta una diada, dependrà de cadascun de nosaltres de que hi farem allà. Seria bonic tancar la temporada amb castells de vuit i un pilar maco, maco. Ja resten dos articles, el de dissabte vinent i el del resum de temporada, uooo!

Adeu!!

PD: Quants no vau sopar diumenge??

La Mercè: El Mercedes dels pilars

Hola guapiss!! Després de Santa Tecla, la Merche!!

Una plaça de les Cols plena fins la bandera amb quasi la impossibilitat de poder moure’s les colles i una diada, la de la Merce, amb només dos rondes i el final de Santa Tecla castellera amb els pilars caminants en un diumenge calorós.

A primera ronda, PAAAM!!, tres de vuit descarregat. Un dia tranquil, un dia que te més valor el pilar caminant, traiem pit amb el tres, un altre descarregat. Apamat i tranquil, el descarreguem i aportem el nostre primer castell de vuit a la història d’aquesta diada.

I a segona ronda, fem el quatre de set amb agulla. També podríem dir que un altre més, treballant per fer-hi algun pas més, tant el tronc com el nucli de la pinya. I un pilar de cinc que va girar a banda i banda de la plaça, fent esclatar un espatec d’aplaudiments entre el públic guiri concentrat.

Dos castells a la Mercè que diuen molt de la colla. Un tres de vuit refermat i que mostra la plenitud de la colla amb els castells bàsics de vuit; i un quatre amb el pilar, que és un futur, un desig de seguir donant pases, poquito a poco, per seguir creixent.

El pilar caminant baixant les escales de la Catedral

I arriba el pilar caminant des de les escales de la Catedral fins al “nou” ajuntament, l’antic ajuntament està al carrer major. Si fos Fòrmula 1, l’estratègia guanyadora seria la d’un canvi de baix (un canvi de rodes) i el mercedes dels pilars caminant som nosaltres.

Un pilar ràpid, com sol ser habitual, amb un canvi abans d’arribar a la baixada de Misericòrdia i amb una plaça de la Font extremadament plena, normal sent diumenge. I sí, arribem al balcó de l’Ajuntament tancant una Santa Tecla magnífica i amb TOT DESCARREGAT!! Festa grossa amb pollastre a l’ast i Chartreuse al local per la tarda i fins l’any vinent Santa Tecla.

Resta tres diades i ganes de fer alguna cosa més, que seran més folres o agulles? Tenim el bon regust de boca d’estrenar l’espadat folrat a l’última diada de la temporada, és a dir, sabem que si apretem i treballem surt la feina encara que sigui l’últim dia (també val). Tanquem un setembre amb dues clàssiques de vuit descarregades, un pilar folrat carregat i un altre descarregat, tres tresos de vuit més, pilars de sis i resta de castells de gamma alta de set. Ara només resta creure’ns que podem ser colla de vuit i mig.

Adéu corasones!!

Santa (Te)clàssica de vuit

Després de la ressaca arriba la calma. I amb la calma, podem saborejar i escriure sobre Santa Tecla i les nostres diades. Farem dos capítols, Santa Tecla i La Mercé (es mereix un article a part).

Dissabte al matí, migdia a la plaça de les Cols, lloc on quedem per fer, cada any, la foto de família de la colla, cada any noves camises, cada any ocupem més les escales de la catedral, un bon termòmetre per mesurar la capacitat de la colla. Està clar i ja a l’app els castells a fer avui, clàssica de vuit més pilar de set, res de nou; és el que es va parlar a l’assaig. Si descarreguem tot, fem de nou, la millor diada de la història.

Arribem a plaça, plena de gom a gom, de tarragonins i guiris (amb la camareta i els mòbils gravant-ho tot), molta calor i el só de les nostres gralles retomben a la plaça i de moment, cap núvol al cel, sortim tercers.

Primera ronda, descarreguem el tres de vuit. L’estructura que s’ha convertit en un buc insignia, li hem agafat la calma i tranquil.litat que li vam agafar el seu dia al dos. És el quinzè consecutiu que fem des de que al Concurs del 2014 descarregàvem el primer. Un castell que va començar com una sorpresa quan el vam presentar en societat a Sant Magí del mateix 2014 quan tothom pensava que anàvem a pel carro gros. Utilitzant els termes de la televisió, el tres va ser una roca, descarregat amb la solvència que ens té acostumats. El primer al sac.

Tres de vuit amb la plaça plena fins a la bandera

Segona ronda, el dos de set. Contigo empezó todo!! Una torre (utilitzant terminologia no tarragonina) de postal, amb l’alineació que podria pujar a un folre. Un dos que no va pujar a un folre per la patrona, perque tothom sabem que li falta una última cuinada, uns últims retocs per assegurar la descarregada del castell. Sí, podriem haver-ho intentat; sí, el podríem haver descarregat però en cas d’intent o carregat podria ser una hipoteca massa cara pel devenir d’aquesta diada i de la resta de la temporada. Sabem com una caiguda pot ser decisiva pel devenir futur d’una temporada. Amb el seny, guanyem tots.

Última ronda, tanquem la clàssica descarregada amb el quatre de vuit, amb quatre gotes de pluja, sí, tenia que apareíxer la pluja. Potser el millor quatre de la temporada, el menys sofert del tres fets aquest any o el quatre del Concurs de l’any passat. S’havia convertit en el punt feble de les nostres clàssiques i el de Santa Tecla va tenir bona línia i va ser més patit pel nerviosisme que podem tenir amb aquesta estructura. Així acabem les rondes de castells amb solvència i domini dels castells bàsics de vuit (oju!! SOLVÈNCIA I DOMINI DELS CASTELLS BÀSICS DE VUIT), qui ho diria d’aquella colla de jubilats i lolailos.

Ronda de pilars, la cirereta del pastís, el nostre segon pilar de set amb folre de l’any i el primer de la història descarregat a Tarragona. No hi ha millor forma de tancar una diada de Santa Tecla, un espadat com una roca i amb la complicitat (i ajuda) de dues grans colles de gamma extra com Xiquets i Jove. El nostre sostre, ni més ni menys. Tanquem la millor diada de la nostra història, una frase què cada diada a màxims que fem, va sortint. Fa poc més d’un any, a El Catllar, un 2/7,3/8,5/7 i Pd6 era la nostra millor diada. Un any despres, substitueixes el cinc pel carro gros i al pilar li fiques un folre. Hem crescut un culló!!!

A la tarda, pilar de cinc a l’entrada del braç mig tancant les festes de Santa Tecla.

En definitiva, la millor Santa Tecla verda de la història i la sensació que amb una mica de temps i si la pluja ho permet, podem encara posar els nostres límits una mica més enllà. Tot dependrà de nosaltres i creure que la nostra diada de final de temporada, Vilaseca i la diada de final de temporada de matalassers són importants i hem d’anar amb tot. I creure és seguir treballant al patí d’assaig.

I demà La Merce de vuit, tela!!!

Cap.4 Camí a Santa Tecla: vam tornar a cridar victòria!!

Claro que sí guapis, correns després de la festa a Vilafranca per a portar-vos la crònica esbiaixada verdament de la diada del Xicots. I la veritat que ens vam petar la constitució (la plaça) amb una diada espatarrant.

Primera ronda, tres de vuit. Descarreguem un altre, una estructura amb la que ens sentim còmodes i què estem començant a utilitzar per iniciar diades com castell per calmar nervis. Sí, un tres de vuit, per calmar nervis, com canvia les coses. Una mica girat però realitzat amb fermesa i tranquil.litat.

De segones, dos de set. Un més, que serveix per treballar per fites superiors, com els últims, lleugeret. Fet amb calma i amb ganes de ficar-ho en un folre, dependrà dels últims assajos, serem capaços de fer al.leta al assaig? Depèn de tots nosaltres.

El tercer castell de la diada, el quatre de set amb agulla. El dotzè de l’any però amb perspectives diferents de futur, sortirà d’aquí quelcom més? Feina i continuar trobant-nos alhora de tancar el quatre i el pilar. Tres castells, un tres què s’afiança en les nostres diades i dos castells que poden tenir recorregut pròximament però la cirereta de la diada venia a ronda de pilar com a regal al aniversari de Xicots.

Pilar de set amb folre descarregat. El millor fet mai per nosaltres, guanyant al de l’assaig de divendres, una roca el pilar, una roca el folre i una roca la soca, agraïr l’ajuda de tothom que hi va donar un cop de mà. Com diria la tornada d’una cançó de Xeic, “tornarem a cridar victòria”, després que sis dies abans no poguèssim fer-ho, ho vam cridar perquè l’única idea era descarregar-ho. Victòria, un cops superats tots els trànguls d’aquesta temporada, diades suspeses a una hora d’inici, a vegades amb un sol espatarrant a la seva hora, una diada suspesa per un atemptat terrorista, quan tenim l’oportunitat, la pressió ens traeix però Vilafranca i vora la “plaça més castellera” era el moment definitiu per dir, feina feta.

Ara és hora d’acabar de treballar, de pulir detalls per assolir noves fites desconegudes, somnis mullats i tornar a fer la millor diada de la història.

Cap.3 Camí de Santa Tecla:Obrim el tarro de les essències

Bones amics i amigues!!

Sí, avui sí, escrivim de castells i quins castells els de la Diada Nacional de Catalunya.

Dia 11 de setembre, no hi ha núvols, bien!! Això va ser el que vam pensar al llevar-nos al matí. Entrem a plaça amb la responsabilitat de que anem amb tot, tot el que tenim i que per esdeveniments diversos no hem pogut demostrar. Sortim tercers i l’aplicació bull amb les pinyes de les quatre estructures que realitzarem. No hi ha res que no haguéssim fet ja al assaig amb xarxa.

Després de l’espera mentre realitzen els seus castells els Xiquets de Tarragona i de Serrallo, anem a pel primer pepino cooperativista, el tres de vuit. Executat amb la tranquil.litat que ens està donant aquesta estructura. Ben afamat, el descarreguem. El primer dels quatre al calaix. Repòquer de tresos aquest any (i els que no vam poder fer a El Catllar, Sant Magí i La Pobla).

Continuem amb la diada i a segona ronda, tirem d’un clàssic que volem posar-li un folre, el dos de set. Un castell que hem alleugerit de pes i que al carregar-se rep una forta fuetada que amb l’experiència que tenim amb aquesta estructura es supera i es descarrega posant l’OK a la meitat de la feina feta. Dos castells, el tres i el dos, que ens donen tranquil.litat, força i garanties per afrontar la resta de la diada, ja que, siguem honestos, arriben les estructures que estan al nostre límit casteller.

I el primer repte és el quatre de vuit. Podríem tenir-lo més afamat per les diades suspeses, però arribàvem amb només un descarregat i amb la sensació d’anar al límit tant al concurs del any passat, com al Sant Joan d’aquest any. Més just en l’execució que els altres dos castells fets ahir, el vam descarregar per segon cop aquest any, això si, sense els patiments com els dos anteriors, com hem reflectit. Ja tenim la segona clàssica al sac, anem sumant imputs a la bona marxa de la colla i només queda l’objectiu final, el pilar de set amb folre.

El primer pilar de set d’aquest any.

Arriba el moment, ens movem al lloc de la Jove de Tarragona (gràcies per l’ajut, crec que alguns castellers ens van ajudar per morbo), la plaça fa silenci, la impressionant pinya es tanca i comença a pujar el folre, destacar la gran feina realitzada per encaixar soca i folre, tant al espadat com al dos, que esperem es pugui veure ben aviat. Tornem-hi folre a dalt i quart a dalt, sonen gralles i segons després, encara que semblin minuts, sona l’aleta enmig d’una sonora ovació que fa pujar exponencialment els decibels del Pla de la Seu, para el só de les gralles, cau el pilar, sí, només el carreguem, ens quedem a mitges, ens quedem decebuts, justament quan certifiquem la millor diada de la nostra història. La motxilla de diades suspeses ens ha pogut, la responsabilitat de descarregar-ho, la pressió, però pensem que aquest és el nostre límit avui en dia, el pilar de set amb folre i pot passar el que va passar, caure i pensem ja en aixecar-nos.

Descarregant la clàssica de vuit i afegint-li l’espadat folrat carregat ens traiem tota la motxilla, tota la pressió que portàvem, només resta continuar treballant i descarregar el que vam carregar i plantejar-nos reptes més ambiciosos. No sé on vaig llegir que erem una mica com Sergei Bubka, que encara miting anava pujant un centímetre el record del món de salt amb pèrtiga; ahir vam posar una fita més, ara toca que al pròxim “miting” tornem a donar un passet més.

A la tarda, celebració al local, millor reflexe d’aixecar-se i gaudir del que hem fet a plaça. Resten assajos i un pas més al camí cap a Santa Tecla: Vilafranca, ho explicarem segur si la pluja ens deixa.

 

 

 

Cap.2 Camí cap a Santa Tecla: Puta bida tete

Hello everybody!!

La Pobla de Montornès,jajaja! Cauen quatre gotes i s’anul.la una diada quinze minuts abans de l’hora de convocatòria a plaça, ni que hagués un trajecte de cinc minuts del barri a La Pobla. Una falta de respecte als que agafem un cotxe per donar una bona diada a una vila. Fins aquí tot el tema d’aquesta broma. Com vam dir ahir, la zona tradicional cada vegada més és ZNT, organitzadors i colles.

Que fer quan la sang et bull i vols fer castells? Pues improvitzes un assaig amb camisa i fas el que portaries a plaça. Descarregues el pare dels castells, el dos de set i el carro gros. Fas un pilar de sis només amb el folre i t’autoalimentes per la diada nacional de Catalunya (lliure) i per Santa Tecla (si no plou). Perque les actuacions que ens queden seran a màxims i treure’ns totes les ganes de demostrar la nostra feina i reafirmar que som una colla CASTELLERA.

Descarregant el carro gros a l’assaig amb camisa d’ahir

Esperem que ni la pluja, ni un maremoto, ni cap incidència ens trenqui alguna diada més i només es vegi tsunami verd de grans castells.

Volem explicar quelcom més!!

PD: A Abu Dhabi plou quatre dies a l’any. Podriem preparar alguna diada allà?